Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes

El monestir, originàriament construït l’any 1.045, ha crescut al llarg de la seva història des d’una església Romànica a un gran edifici Renaixentista, amb petites intervencions Barroques i una última expansió de l’època Modernista.

L’edifici presentava serioses patologies estructurals que havien comportat algunes actuacions d’urgència, però encara era necessari consolidar definitivament el claustre, que havia començat a patir el col·lapse d’algunes de les voltes ceràmiques i bigues de fusta de la coberta. Amb un gran respecte per l’edifici, es va vetllar per la recuperació dels materials originals utilitzant tècniques constructives tradicionals, ja presents a l’edifici, i buscant una intervenció simple però potent, es van aprofitar els reforços estructurals per il·luminar l’arquitectura de forma contemporània. La intervenció és completament reversible, tots els sistemes constructius i materials se sobreposen a l’arquitectura existent, mostrant-se tal com són d’una manera molt directa i sincera.